La cançó de la pluja

A l'assignatura de Comunicació Oral, Escrita i Digital vam haver de fer una recitació d'un poema, triat per nosaltres mateixos a davant de tota la classe, el meu va ser aquest següent de la pluja, perquè el vaig recitar a 4rt d'ESO i m'agradava molt.

CANÇÓ DE PLUJA

No sents, cor meu, quina pluja més fina ?

Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...

Hi ha dues perles a la teranyina,

quina conversa la pluja i la font!

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

Canten les gotes damunt la teulada,

ploren les gotes damunt del replà...

Gotes de pluja, gardènia que es bada...

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

¿No sents, cor meu, quina pau més divina,

amb la música dels núvols desfets?

Pluja de nit, delicada veïna,

dentetes d'aigua en els vidres quiets...

No sents, cor meu, quina pau més divina?

¿No sents, cor meu, que la pena se'n va,

dintre aquest plor de la pluja nocturna,

i les estrelles somriuen enllà?

Enllà somriu un mantell tot espurna...

No sents, cor meu, que la pena se'n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

No sents, cor meu, quina pau més divina?

No sents, cor meu, que la pena se'n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

Josep Maria de Sagarra

Recitació d'una poesia

La meva poesia és de Josep Maria de Sagarra i diu així:

CANÇÓ DE PLUJA

No sents, cor meu, quina pluja més fina ?
Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...
Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
Canten les gotes damunt la teulada,
ploren les gotes damunt del replà...
Gotes de pluja, gardènia que es bada...
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
¿No sents, cor meu, quina pau més divina,
amb la música dels núvols desfets?

No em va fer gents de vergonya dir-la ja que anava molt segura.

Debats

Poden intervenir les famílies a les aules?

El passat 4 de Desembre vam realitzar el nostre grup el debat. El meu equip anava a favor i ens el vam prepara força bé. Estavem una mica nervioses per saber de quina forma ens atacaven l'altre grup.
Es va donar el dubte de que l'altre equip no va entendre bé el significat de la pregunta, es pensaven que era que les famílies poguessin entrar físicament a l'aula. I nosaltres ens referiem que les famílies entressin a l'aula tan físicament com virtualment. En aquest últim hi incloïem una série de conceptes molt ben treballats, com eren: els blogs, les revistes educatives, la llibreta viatgera, l'AMPA, etc.

Dintre de tot, però ens vam saber defensar bé de la rivalitat de l'equip contrari i després "tots amics".
Va ser per mi una experiència diferent ja que no n'havia relitzat mai cap.

Assistència a l'espectacle Un plat pla ple de poesia està

Anem tot el grup a la Biblioteca Jaume Fuster a veure un espectacle Un plat pla ple de poesia està. És un recital de poesia per a taula, una poesia que ens entra per les orelles i també pels ulls.
Tenim la gran sort de compartir aquest espectacle amb un grup de nens i nenes de 1r de primaria d'una escola del barri. Aquests perticipen amb l'espactacle: cantan, riguen, etc.

Conferència FER DE MESTRE a càrrec d'Eulàlia Bosch

Dilluns vam anar tots els grups d'Infnatil i Primària a l'Auditori de la facultat a escoltar l'Eulàlia Bosch, professora de filosofia i autora del llibre Educació i vida quotidiana.
I jo d'aquesta conferència m'he quedat en lo següent:
- cada vegada que pensem amb la paraula MESTRE ens venen el cap els nens, és a dir, els nens que creixen. I en aquest creixement nosaltres hi intervenim molt.
- Tots fem de MESTRES de tots, el tema és trobar un lloc que sigui el nostre lloc.
- Els nens són la curiositat mateixa. I és en aquesta curiositat com a MESTRES que hi em de treballar. Ningú és tan fort com a respondre la curiositat dels nens, se'ls ha de fer forts davant dels problemes.
- El gran eliat dels MESTRES són les arts, perquè és amb les arts com nosaltres cultivem la curiositat i després els hi enriquim en els nens. Em d'intentar a obrir-los al porta del coneixement.
Com a cloenda va fer servir aquesta frase molt real i que em va fer pensar molt: per ser ensenyat cal volar ser savi, no es pot ser ensenyat de veritat si abans no es vol ser savi.
Gràcies Eulàlia per fer-nos veure l'educació des d'una altra punt de vista.

Lectura amb veu alta

Pau, el detectiu
Aquella nit tot pintava molt bé per als meus plans. La mare tenia guàrdia a l'hospital i no arribria a casa fins l'endemà, a les set del matí. Vaig travessar el replà amb compte i de puntentes. Hi ha un parell de veïns xafarders que s'afanyarien a xerrar-ho a la mare si em sentien.
A fora feia fred, no hi havia ni un núvol al cel. La lluna penjava damunt de la ciutat com un pastís ben rodó. Em vaig felicitar per haver pensat a agafar el jersei gruixut.
Estar-se molta estona a l'aguait és una bona murga. Però estar a l'aguait passant fred... ja seria massa!
Quan vaig arribar a la fira, no hi havia pràcticament ningú. Gairebé les atraccions ja estaven tancades, només hi havia obert un quiosc de begudes, amb un parell de borratxos. Els llums de la fira s'anaven apagant, i de seguida em vaig quedar ben sol.
L'ambient era ple d'olors; ametlles garrapinyades, arengades, pastissets, salsitxes de Frankfurt, mostassa...
Al meu voltant tot em semblava més aviat tètric. Però vaig fer el cor fort i vaig començar a caminar entre les atraccions, amb compte. I, en arribar davant dels cavallets, em vaig amagar darrerae d'una barca d'aquelles de gronxar-se. Des d'allà podia controlar què passava.

Qui ets tu?

La Marta Guardiola és una alumna d’educació 1JB. Viu a Barcelona i té 21 anys.
Físicament és una noia d’una altura mitjana, ben formada d’amplada com una dona. Té el cabell llis castany, amb la cara molt rodona i uns ulls de color marró fosc.

El seu caràcter és meravellós; sempre riu molt i estar feliç, és a dir, que en veure-la et regala un dels seus somriures alegres i que et transmeten confiança de seguida. És molt oberta i mai té cap problema per fer-se amb altre gent, carinyosa i sobretot molt casera (d’estar amb la família i a casa fent coses). Un dia em va dir: jo no podria anar mai a viure en una residència. A classe li diem “la mami” o “mare” per la seva manera de vestir, de parlar i pensar que té.
El primer cop que vaig sentir el seu cognom em va impressionar bastant i crec que no vaig esser l’única.

En definitiva, és una molt bona companya de classe i divertida persona.

"El lenguaje y las lenguas"

Què és el llenguatge?
És un instrument o mitjà de comunicació, el qual ens permet: expressar verbalment un gran nombre de sensacions, situacions, ideas, pensaments, etc. A més l'autoprotecció, és a dir, el diàleg amb nosaltres mateixos i la reflexio sobre la nostra pròpia experiència. També és indispensable com a suport de la memòria, tan individual com col.lectiva.
En definitiva, és un dels instruments de comunicació més extens que els humans podem tenir, ens fa més humans i ens diferencia de les diferents espècies. És una facultat humana i un do universal (que tots els humans la tenen i tots amb la mateixa capacitat). Tots els éssers humans neixem amb aquesta capacitat.

Què és llengua?
És un sistema que ajuda a l'ésser humà per identificar-se personalment, és a dir, saber a través delllengutage quin tipus de llengua estàs transmeten (parlant): catalana, castellana, francesa, anglesa etc.
Per tant, qualsevol ésser humà (sigui de la manera que sigui) pot posseïr d'una llengua, la qual és el consumat mestre de l'abstrecció.
Aquest sistema es tranmset amb símbols, senyals i signes orals. No és universal, sinó propi d'una comunitat. Pot ser oral i escri, ja que té la funció de comunicar.