Web 2.0

El concepte de Web 2.0 va néixer l'any 2004 quan van començar a sorgir noves tecnologies i nous processos d'interacció social. Una de les principals característiques de la Web 2.0 és que els mateixos usuaris són els qui les creen afegint i organitzant els continguts, modificant les idees, interaccionant amb altres webs, creant així una xarxa social a través d'internet i que avui dia està en tots els àmbits, des de professionals com educatius i personals. Esdevé així, un gran espai de lectura, conversa, escriptura, intercanvi d'informació convertint-se d'aquesta manera en una eina totalment instaurada en la nostra societat.

Google Docs

Google DOCS és la manera amb la qual la una persona emmagatzema els documents a Internet i no a l'ordinador, com es fa normalment i així estar permanentment compartint i col.laborant fàcilment amb més persones.

La persona que crea el document pot donar control sobre qui pot accedir als seus documents i qui no. En comptes d'adjuntar un document a un missatge de correu electrònic, s'adjunten diferents adreces de correu a un sol document, fent així que Google Docs envia als destinataris corresponents. Clicant l'enllaç podran editar i desar on-line el document tots els usuaris enviats. Aquesta manera de treballar fa que quan algú del grup edita, tothom vegi aquests canvis, i com que només hi ha un document mai no existiran confusions entre diverses versions ni es perdran els documents ja que tot estarà desat junt amb les seves versions anteriors a Internet. Cal tenir en compte, però que opdrem accedir a aquest document a través de qualsevol ordinador que estigui connectat a la xarxa.

Google Docs no només serveix per a documents de text, sinó que també ofereix fer fulls de càlcul i presentacions. La pràctica que em portat a terme per poder conèixer més bé aquesta eina és l''activitat que porta per títol Els ordinadors a les aules.

Gimp

GIMP és un editor d'imatge que ens permet canviar el pes de les fotografies, retallar-les i canvair el tipus de fitxer.

El GIMP va ser concebut com a programa de tractament d'imatge, i per norma general fem servir per retocar i transformar imatges existents, sobretot fotografies. Si tenim una càmara digital, el GIMP, ens pot ajudar a extreure els millors enquadraments, contrastos icoloros de les nostres fotos. Aquesta eina també ofereix múltiples filtres i efectes, per la qual cossa passar d'una imatge corrent a una postal de felicitació, un anunci o un cartell de festes és una simple qüestió de tècnica i imaginació.

Audacity

AUDACITY és un programa que serveix per editar música; podem tallar el troç que volguem, podem grabar veu sobre una cançó, posar efectes, etc. És un programa amb una gran varietat de possibilitats per treballar amb el so.

En aquesta imatge podem veure quin és el procés que cal seguir per tal de imoprtar una cançó al programa i poder començar a treballar amb ella. És un programa que té grans possibilitats a l'hora de "jugar" amb la música, ja que tenim diferents efectes i velocitats.
Aquest programa el vam conèixer a partir d'un treball que havíem de fer a classe amb el MovieMaker, haviem de posar una música de fons amb la nostra veu recitant un poema i simultàniament, s'havia de veure la lletra del poema recitat.

Territori perillós: LES DROGUES

Durant el semestre passsat vam haver de fer un treball amb parelles, que ens va portar bestanta feina. Era un treball valorat per dos assignatures: Tic i Comunicació Oral, Escrita i Digital. Així que a l'hora de valorar-la van venir els dos mestres corresponents de les matèries.

L'objectiu del treball tractava d’escollir un territori que et fos proper o t’agradés i explicar-lo amb diferents recursos tecnològics a la classe.

El territori que vam escollir jo i la Patrícia van ser les drogues. Bé, és un tema que majoritariament ens era familiar a causa d'amics o dels mitjans de comunicació. Ja que en parlen molt sovint, perquè és un tema actual. El nostre objectiu no era portar-ho a la pràctica, ni molt menys, sinó mentenir la classe informada i també personalment.

La cançó de la pluja

A l'assignatura de Comunicació Oral, Escrita i Digital vam haver de fer una recitació d'un poema, triat per nosaltres mateixos a davant de tota la classe, el meu va ser aquest següent de la pluja, perquè el vaig recitar a 4rt d'ESO i m'agradava molt.

CANÇÓ DE PLUJA

No sents, cor meu, quina pluja més fina ?

Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...

Hi ha dues perles a la teranyina,

quina conversa la pluja i la font!

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

Canten les gotes damunt la teulada,

ploren les gotes damunt del replà...

Gotes de pluja, gardènia que es bada...

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

¿No sents, cor meu, quina pau més divina,

amb la música dels núvols desfets?

Pluja de nit, delicada veïna,

dentetes d'aigua en els vidres quiets...

No sents, cor meu, quina pau més divina?

¿No sents, cor meu, que la pena se'n va,

dintre aquest plor de la pluja nocturna,

i les estrelles somriuen enllà?

Enllà somriu un mantell tot espurna...

No sents, cor meu, que la pena se'n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

No sents, cor meu, quina pau més divina?

No sents, cor meu, que la pena se'n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

Josep Maria de Sagarra

Les joguines i jocs que em divertien

Les joguines i jocs que em divertien

Quan era molt petita i menuda m’agradava jugar a ser professora; posava totes les meves nines i peluixos asseguts a les escales de casa meva un per un.

Els posava una llibreta o full en blanc a davant i amb un estri per escriure (llapis, boli, retolador, etc). Jo feia de mestra d’ells i els llegia contes, els ensenyava els animals, també treballàvem les estacions de l’any, els números, fèiem exàmens un cop per setmana, etc. Jo feia la classe i després anava nen per nen a escriure el que els hi havia explicat, de diferent manera, perquè així els hi recollia i els hi podia corregir i posar una nota. Cada tarda jugava al mateix joc a casa meva.

Quan em vaig fer més gran m’agradava molt jugar a fer de secretària. Jo mateixa em muntava el meu ordinador amb una caixa de sabates; girava la caixa sense tapa i a la part inferior m’hi dibuixava un teclat. Llavors agafada la tapa i l’enganxava a la part inferior, davant del teclat i em feia de pantalla. Allà m’hi escrivia els noms dels meus clients. M’asseia en una cadira amb rodes i tenia tota la gran taula del menjador de casa meva per mi sola. Curiosament també tenia els papers aquells d’impremtes grans de factura, perquè la meva mare me’ls aconseguia. Em creava jo els meus propis fulls i sobres etiquetats. I també tenia una agenda d’organització del dia a dia.

En general, m’agradava molt més jugar que mirar la televisió. I amb el meu germà, quan es va fer més gran, ja vam començar a jugar més a jocs de taula perquè ens els regalaven o perquè la mare ens els comprava. Una cosa que sí que feia molt amb ell era mirar el programa ARTATACK i intentàvem fer els treballs manuals que feia l’artista de la televisió, però a vegades no ens en sortíem perquè eren molt difícils.