Tots hem tingut algun animal dins l’aula, ja sigui un conill, una tortuga, uns cargols, etc. O bé també algun peluix, que alguna vegada el fèiem coincidir amb la mascota de la classe.
Quan anava a segon de primària, la senyoreta Roser ens va comprar dues tortugues d’aigua per tenir a l’aula. Les va portar amb una capsa de plàstic i una mica d’aigua, després l’Agnès va portar dues pedres de casa seva perquè fessin d’illa. Ens vam organitzar de tal manera que cada dos dies rentaven la capsa dos alumnes i cada dia un altre li donava les gambetes, per setmanes.
Un dia, al pati de menjador, l’Annabel i jo vam pujar a l’aula per agafar el llibre de verbs de castellà per repassar. Un cop érem dins, vam decidir donar menjar a les tortugues per segona vegada i després vam preguntar-nos: què passaria si les traiéssim de la capsa i les deixéssim lliures? Ens vam mirar-hi no ens va faltar dir res, totes dues vam agafar les tortugues i les vam treure fora de la capsa, elles van començar a caminar per l’aula.
A les 3, quer era quan entravem a classe amb la senyoreta Roser, es va adonar que les tortugues no eren al seu lloc i es va començar a preocupar. Però de cop, l’Oriol va cridar n’hi ha una aquí al costat de la meva motxilla!, l’altra era al costat de les sabates d’educació física. La mestra ens va començar a preguntar a tots per saber qui havia sigut. El silenci va ser absolut. Ens va començar a mirar a tots. I després ens va preguntar qui s’havia quedat a menjador aquell dia, vam aixecar la mà jo i l’Annabel i la vam deixar aixecada fins que ens va preguntar què passa? I nosaltres li vam respondre que havíem sigut nosaltres. El càstig no va ser lleu, ens va castigar sense poder-les rentar ni donal’s-‘hi menjar mai més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada