Web 2.0

El concepte de Web 2.0 va néixer l'any 2004 quan van començar a sorgir noves tecnologies i nous processos d'interacció social. Una de les principals característiques de la Web 2.0 és que els mateixos usuaris són els qui les creen afegint i organitzant els continguts, modificant les idees, interaccionant amb altres webs, creant així una xarxa social a través d'internet i que avui dia està en tots els àmbits, des de professionals com educatius i personals. Esdevé així, un gran espai de lectura, conversa, escriptura, intercanvi d'informació convertint-se d'aquesta manera en una eina totalment instaurada en la nostra societat.

Google Docs

Google DOCS és la manera amb la qual la una persona emmagatzema els documents a Internet i no a l'ordinador, com es fa normalment i així estar permanentment compartint i col.laborant fàcilment amb més persones.

La persona que crea el document pot donar control sobre qui pot accedir als seus documents i qui no. En comptes d'adjuntar un document a un missatge de correu electrònic, s'adjunten diferents adreces de correu a un sol document, fent així que Google Docs envia als destinataris corresponents. Clicant l'enllaç podran editar i desar on-line el document tots els usuaris enviats. Aquesta manera de treballar fa que quan algú del grup edita, tothom vegi aquests canvis, i com que només hi ha un document mai no existiran confusions entre diverses versions ni es perdran els documents ja que tot estarà desat junt amb les seves versions anteriors a Internet. Cal tenir en compte, però que opdrem accedir a aquest document a través de qualsevol ordinador que estigui connectat a la xarxa.

Google Docs no només serveix per a documents de text, sinó que també ofereix fer fulls de càlcul i presentacions. La pràctica que em portat a terme per poder conèixer més bé aquesta eina és l''activitat que porta per títol Els ordinadors a les aules.

Gimp

GIMP és un editor d'imatge que ens permet canviar el pes de les fotografies, retallar-les i canvair el tipus de fitxer.

El GIMP va ser concebut com a programa de tractament d'imatge, i per norma general fem servir per retocar i transformar imatges existents, sobretot fotografies. Si tenim una càmara digital, el GIMP, ens pot ajudar a extreure els millors enquadraments, contrastos icoloros de les nostres fotos. Aquesta eina també ofereix múltiples filtres i efectes, per la qual cossa passar d'una imatge corrent a una postal de felicitació, un anunci o un cartell de festes és una simple qüestió de tècnica i imaginació.

Audacity

AUDACITY és un programa que serveix per editar música; podem tallar el troç que volguem, podem grabar veu sobre una cançó, posar efectes, etc. És un programa amb una gran varietat de possibilitats per treballar amb el so.

En aquesta imatge podem veure quin és el procés que cal seguir per tal de imoprtar una cançó al programa i poder començar a treballar amb ella. És un programa que té grans possibilitats a l'hora de "jugar" amb la música, ja que tenim diferents efectes i velocitats.
Aquest programa el vam conèixer a partir d'un treball que havíem de fer a classe amb el MovieMaker, haviem de posar una música de fons amb la nostra veu recitant un poema i simultàniament, s'havia de veure la lletra del poema recitat.

Territori perillós: LES DROGUES

Durant el semestre passsat vam haver de fer un treball amb parelles, que ens va portar bestanta feina. Era un treball valorat per dos assignatures: Tic i Comunicació Oral, Escrita i Digital. Així que a l'hora de valorar-la van venir els dos mestres corresponents de les matèries.

L'objectiu del treball tractava d’escollir un territori que et fos proper o t’agradés i explicar-lo amb diferents recursos tecnològics a la classe.

El territori que vam escollir jo i la Patrícia van ser les drogues. Bé, és un tema que majoritariament ens era familiar a causa d'amics o dels mitjans de comunicació. Ja que en parlen molt sovint, perquè és un tema actual. El nostre objectiu no era portar-ho a la pràctica, ni molt menys, sinó mentenir la classe informada i també personalment.

La cançó de la pluja

A l'assignatura de Comunicació Oral, Escrita i Digital vam haver de fer una recitació d'un poema, triat per nosaltres mateixos a davant de tota la classe, el meu va ser aquest següent de la pluja, perquè el vaig recitar a 4rt d'ESO i m'agradava molt.

CANÇÓ DE PLUJA

No sents, cor meu, quina pluja més fina ?

Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...

Hi ha dues perles a la teranyina,

quina conversa la pluja i la font!

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

Canten les gotes damunt la teulada,

ploren les gotes damunt del replà...

Gotes de pluja, gardènia que es bada...

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

¿No sents, cor meu, quina pau més divina,

amb la música dels núvols desfets?

Pluja de nit, delicada veïna,

dentetes d'aigua en els vidres quiets...

No sents, cor meu, quina pau més divina?

¿No sents, cor meu, que la pena se'n va,

dintre aquest plor de la pluja nocturna,

i les estrelles somriuen enllà?

Enllà somriu un mantell tot espurna...

No sents, cor meu, que la pena se'n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

No sents, cor meu, quina pau més divina?

No sents, cor meu, que la pena se'n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

Josep Maria de Sagarra

Les joguines i jocs que em divertien

Les joguines i jocs que em divertien

Quan era molt petita i menuda m’agradava jugar a ser professora; posava totes les meves nines i peluixos asseguts a les escales de casa meva un per un.

Els posava una llibreta o full en blanc a davant i amb un estri per escriure (llapis, boli, retolador, etc). Jo feia de mestra d’ells i els llegia contes, els ensenyava els animals, també treballàvem les estacions de l’any, els números, fèiem exàmens un cop per setmana, etc. Jo feia la classe i després anava nen per nen a escriure el que els hi havia explicat, de diferent manera, perquè així els hi recollia i els hi podia corregir i posar una nota. Cada tarda jugava al mateix joc a casa meva.

Quan em vaig fer més gran m’agradava molt jugar a fer de secretària. Jo mateixa em muntava el meu ordinador amb una caixa de sabates; girava la caixa sense tapa i a la part inferior m’hi dibuixava un teclat. Llavors agafada la tapa i l’enganxava a la part inferior, davant del teclat i em feia de pantalla. Allà m’hi escrivia els noms dels meus clients. M’asseia en una cadira amb rodes i tenia tota la gran taula del menjador de casa meva per mi sola. Curiosament també tenia els papers aquells d’impremtes grans de factura, perquè la meva mare me’ls aconseguia. Em creava jo els meus propis fulls i sobres etiquetats. I també tenia una agenda d’organització del dia a dia.

En general, m’agradava molt més jugar que mirar la televisió. I amb el meu germà, quan es va fer més gran, ja vam començar a jugar més a jocs de taula perquè ens els regalaven o perquè la mare ens els comprava. Una cosa que sí que feia molt amb ell era mirar el programa ARTATACK i intentàvem fer els treballs manuals que feia l’artista de la televisió, però a vegades no ens en sortíem perquè eren molt difícils.

Les tortugues a l'aula

Les tortugues a l'aula

Tots hem tingut algun animal dins l’aula, ja sigui un conill, una tortuga, uns cargols, etc. O bé també algun peluix, que alguna vegada el fèiem coincidir amb la mascota de la classe.

Quan anava a segon de primària, la senyoreta Roser ens va comprar dues tortugues d’aigua per tenir a l’aula. Les va portar amb una capsa de plàstic i una mica d’aigua, després l’Agnès va portar dues pedres de casa seva perquè fessin d’illa. Ens vam organitzar de tal manera que cada dos dies rentaven la capsa dos alumnes i cada dia un altre li donava les gambetes, per setmanes.

Un dia, al pati de menjador, l’Annabel i jo vam pujar a l’aula per agafar el llibre de verbs de castellà per repassar. Un cop érem dins, vam decidir donar menjar a les tortugues per segona vegada i després vam preguntar-nos: què passaria si les traiéssim de la capsa i les deixéssim lliures? Ens vam mirar-hi no ens va faltar dir res, totes dues vam agafar les tortugues i les vam treure fora de la capsa, elles van començar a caminar per l’aula.

A les 3, quer era quan entravem a classe amb la senyoreta Roser, es va adonar que les tortugues no eren al seu lloc i es va començar a preocupar. Però de cop, l’Oriol va cridar n’hi ha una aquí al costat de la meva motxilla!, l’altra era al costat de les sabates d’educació física. La mestra ens va començar a preguntar a tots per saber qui havia sigut. El silenci va ser absolut. Ens va començar a mirar a tots. I després ens va preguntar qui s’havia quedat a menjador aquell dia, vam aixecar la mà jo i l’Annabel i la vam deixar aixecada fins que ens va preguntar què passa? I nosaltres li vam respondre que havíem sigut nosaltres. El càstig no va ser lleu, ens va castigar sense poder-les rentar ni donal’s-‘hi menjar mai més.

La meva escola infantil

A seminari vam haver de fer una serie de redaccions sobre les escoles, mestres, records, càstigs, etc. Relacionats amb la nostra infància. Alguna d'elles van ser aquestes:

La meva escola infantil

Durant la meva infància, vaig anar a dues escoles diferents.

Primerament, vaig estar de 1 a 3anys a Els Barrufets que era la meva escola bressol. Allà m’hi passava moltes hores; des de les 8 del matí que em portava la meva mare, fins les 5 de la tarda que em venia a buscar la meva àvia. Recordo que al pati sempre jugava amb tots els meus companys i també recordo que gaudia molt disfressant-me amb les disfresses del bagul que teníem dins l’aula.

En segon lloc, quan ja tenia 3 anys vaig passar a l’escola infantil Guillem de Montgrí, on vaig cursar fins 6é de Primària. Era una escola molt gran i a cada classe vaig ser un animal diferent: foques, cavalls i marietes. D’aquí recordo molt les hores del pati perquè em menjava els aglans, les mestres que vaig tenir, també les fotos que feia amb tots els grups d’infantil fora les voltes, etc.

M’agradava molt aquesta escola, sobretot el bon rotllo que hi havia amb els mestres. I la gran entesa que ells tenien amb tots nosaltres; perquè érem un grup molt mogut i a vegades amb força problemes de comunicació entre nosaltres, principalment amb una alumna que era la més conflictiva perquè sempre es barallava amb tots.

Jo sempre em quedava a dinar al menjador de l’escola, perquè els meus pares no tenien temps de recollir-me, donar-me el dinar i tornar a la feina. A les 5 sempre em venia a buscar l’àvia.

A les meves escoles infantils sempre s’havien celebrat molt les diferents festes, com la castanyada (menjàvem castanyes al pati i venia la castanyera a visitar-nos amb els seu cistell). A l’escola bressol venia el Pare Noel, però després a l’infantil venien els Reis Mags amb un carro i un poni, els donàvem les cartes, menjàvem neules i ens fèiem fotos amb ells. El dia de Sant Jordi fèiem una obra de teatre disfressant-nos. Per la Pasqua menjàvem ous de xocolata i pintàvem conills de paper i ous. El dia del pare o la mare els preparàvem un regal manual a través d’un motlle: una foto nostra i un poema (Quatre línies on dèiem el què significaven per nosaltres).

Els pares, algunes vegades també participaven en aquesta activitat o venien ajudar durant la classe a fer les manualitats.

Tinc molts bons records de tots els mestres, més dels d’infantil que dels de primària, vaig passar molts bons moments amb ells: classe, colònies, excursions, etc. que a hores d’ara encara, quan me les trobo pel carrer, les saludo i els hi costa reconèixer-me, però després sempre parlem del que fèiem i estem fent actualment.