A seminari vam haver de fer una serie de redaccions sobre les escoles, mestres, records, càstigs, etc. Relacionats amb la nostra infància. Alguna d'elles van ser aquestes:
Durant la meva infància, vaig anar a dues escoles diferents.
Primerament, vaig estar de
En segon lloc, quan ja tenia 3 anys vaig passar a l’escola infantil Guillem de Montgrí, on vaig cursar fins 6é de Primària. Era una escola molt gran i a cada classe vaig ser un animal diferent: foques, cavalls i marietes. D’aquí recordo molt les hores del pati perquè em menjava els aglans, les mestres que vaig tenir, també les fotos que feia amb tots els grups d’infantil fora les voltes, etc.
M’agradava molt aquesta escola, sobretot el bon rotllo que hi havia amb els mestres. I la gran entesa que ells tenien amb tots nosaltres; perquè érem un grup molt mogut i a vegades amb força problemes de comunicació entre nosaltres, principalment amb una alumna que era la més conflictiva perquè sempre es barallava amb tots.
Jo sempre em quedava a dinar al menjador de l’escola, perquè els meus pares no tenien temps de recollir-me, donar-me el dinar i tornar a la feina. A les 5 sempre em venia a buscar l’àvia.
A les meves escoles infantils sempre s’havien celebrat molt les diferents festes, com la castanyada (menjàvem castanyes al pati i venia la castanyera a visitar-nos amb els seu cistell). A l’escola bressol venia el Pare Noel, però després a l’infantil venien els Reis Mags amb un carro i un poni, els donàvem les cartes, menjàvem neules i ens fèiem fotos amb ells. El dia de Sant Jordi fèiem una obra de teatre disfressant-nos. Per la Pasqua menjàvem ous de xocolata i pintàvem conills de paper i ous. El dia del pare o la mare els preparàvem un regal manual a través d’un motlle: una foto nostra i un poema (Quatre línies on dèiem el què significaven per nosaltres).
Els pares, algunes vegades també participaven en aquesta activitat o venien ajudar durant la classe a fer les manualitats.
Tinc molts bons records de tots els mestres, més dels d’infantil que dels de primària, vaig passar molts bons moments amb ells: classe, colònies, excursions, etc. que a hores d’ara encara, quan me les trobo pel carrer, les saludo i els hi costa reconèixer-me, però després sempre parlem del que fèiem i estem fent actualment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada