Quan era molt petita i menuda m’agradava jugar a ser professora; posava totes les meves nines i peluixos asseguts a les escales de casa meva un per un.
Els posava una llibreta o full en blanc a davant i amb un estri per escriure (llapis, boli, retolador, etc). Jo feia de mestra d’ells i els llegia contes, els ensenyava els animals, també treballàvem les estacions de l’any, els números, fèiem exàmens un cop per setmana, etc. Jo feia la classe i després anava nen per nen a escriure el que els hi havia explicat, de diferent manera, perquè així els hi recollia i els hi podia corregir i posar una nota. Cada tarda jugava al mateix joc a casa meva.
Quan em vaig fer més gran m’agradava molt jugar a fer de secretària. Jo mateixa em muntava el meu ordinador amb una caixa de sabates; girava la caixa sense tapa i a la part inferior m’hi dibuixava un teclat. Llavors agafada la tapa i l’enganxava a la part inferior, davant del teclat i em feia de pantalla. Allà m’hi escrivia els noms dels meus clients. M’asseia en una cadira amb rodes i tenia tota la gran taula del menjador de casa meva per mi sola. Curiosament també tenia els papers aquells d’impremtes grans de factura, perquè la meva mare me’ls aconseguia. Em creava jo els meus propis fulls i sobres etiquetats. I també tenia una agenda d’organització del dia a dia.
En general, m’agradava molt més jugar que mirar la televisió. I amb el meu germà, quan es va fer més gran, ja vam començar a jugar més a jocs de taula perquè ens els regalaven o perquè la mare ens els comprava. Una cosa que sí que feia molt amb ell era mirar el programa ARTATACK i intentàvem fer els treballs manuals que feia l’artista de la televisió, però a vegades no ens en sortíem perquè eren molt difícils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada