Pau, el detectiu
Aquella nit tot pintava molt bé per als meus plans. La mare tenia guàrdia a l'hospital i no arribria a casa fins l'endemà, a les set del matí. Vaig travessar el replà amb compte i de puntentes. Hi ha un parell de veïns xafarders que s'afanyarien a xerrar-ho a la mare si em sentien.
A fora feia fred, no hi havia ni un núvol al cel. La lluna penjava damunt de la ciutat com un pastís ben rodó. Em vaig felicitar per haver pensat a agafar el jersei gruixut.
Estar-se molta estona a l'aguait és una bona murga. Però estar a l'aguait passant fred... ja seria massa!
Quan vaig arribar a la fira, no hi havia pràcticament ningú. Gairebé les atraccions ja estaven tancades, només hi havia obert un quiosc de begudes, amb un parell de borratxos. Els llums de la fira s'anaven apagant, i de seguida em vaig quedar ben sol.
L'ambient era ple d'olors; ametlles garrapinyades, arengades, pastissets, salsitxes de Frankfurt, mostassa...
Al meu voltant tot em semblava més aviat tètric. Però vaig fer el cor fort i vaig començar a caminar entre les atraccions, amb compte. I, en arribar davant dels cavallets, em vaig amagar darrerae d'una barca d'aquelles de gronxar-se. Des d'allà podia controlar què passava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada