Impactes, emocions…
Són aquells fets d’una dona amb síndrome de Dawn al Creative Growth Centre.
Les sensacions que sento en veure-la és la pell de gallina i esgarrifances per tot el cos. És una sensació estranya, costa de creure com pot ser tan diferent aquesta persona de nosaltres. I la vida que porta és també diferent a la vida quotidiana de cada un de nosaltres.
Totes aquestes emocions són tristes i a la vegada alegres; per exemple quan intenta comunicar-se amb la gent que treballa amb ella i quan arriba el moment de retrobar-se amb la seva germana. Són moments i situacions que fa la Jody que impacten bastant. Sents pena pel seu aspecte; degradació de la cara, deformació del cos, pell arrugada, etc.
Però, a la vegada es veu una gran força per part de la família (germana bessona i cunyats) que l’ajuda i sobretot suport. Jo, no sabria superar-ho, no podria, seria per mi tenir un buit a la panxa per sempre. El fet de no poder-la veure, no poder divertir-me amb ella, fer-li disfrutar el dia a dia com jo, etc. Em costaria en tots els aspectes fer vida normal.
És curiós i a la vegada sorprenent la gran capacitat que tenen aquesta gent per descobrir coses, nous reptes, és per això que es poden convertir amb grans artistes com en aquest cas la Jody. Són intel·ligents, durs i tenen molta força de voluntat.
Quan s’expressen són com de vidre movent el seu cos amb gran entusiasme. Perquè la Jody a més de tenir el síndrome és sorda i muda. Són com una caixa de sorpreses.
A través de l’art, la Jody expressa la por que té en enfortar-se a la realitat, és treballadora i molt carinyosa amb la gent que l’envolta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada