Competències Digitals específiques del mestre

L'UNESCO i l'ISTE que són dues webs que ens permeten desenvolupar les capacitats, habilitats i coneixements relacionats amb les TIC. Están aplicades als mestres, en general.
També trobem el Currículum Infantil que és on hi ha constància del què ha de fer un nen amb les TIC i com ho ha de fer.

El treball que haaviem de fer a l'aula era el següent: triar una competència d'aquestes webs i relacionar-la amb el treball realitzat fins ara a l'aula i intentar explicar com ho desenvoluparies amb els nens.
La meva competència és la següent:

L’ISTE (Estàndars de tecnologies d'informació i comunicació (TIC) per docents) és una web utilitzada molt pels docents, la qual els hi posa a disposició de la comunitat educativa en NECC 2008. Segons aquesta web hi ha una sèrie de competències que els adolescents han d’assolir, i jo he triat la següent:
Per facilitar i inspirar l’aprenentatge i la creació dels estudiants, cal que aquests utilitzin el seu coneixement sobre algun tema o assignatura assimilada, sobre l’ensenyament i l’aprenentatge i sobre les TIC, per facilitar les experiències per intentar millorar l’aprenentatge, la creació, l’innovació tan en l’ambient presencial com el virutal. Els adolescents han d’intentar promoure la reflexió dels estudiants utilitzant eines col•laboratives per evidenciar i classificar la seva comprensió de conceptes i els seus processos de pensament i plans de l’educació.
A les classe de Gestió de l’informació i TIC, em treballat aquest concepte a través del Google, la Wikipedia i l’eduwiki. Perquè aquestes tipus de webs buscadores ens han ajudat a desenvolupar el nostre aprenentatge. Si no sabiem una paraula o voliem més informació sobre un tema en concret el cercavem aqui i ens feia un gran llistat sobre el tema.

Anem a l'auditori!

A les 11:15 ens trobem tots els alumnes de primer de curs infantil a la porta de l'Auditori, allà entrem per anar a visitar el Museu de la Música que ens hi estem fins les 12 per després anar a veure l'espectacle Corda Descorda i tot seguit escoltar la conferència del Servei Educatiu.

Segons SIMON RATER: la música per nosaltres no és un luxe sinó una necessitat com l'aigua que bevem.

Assistència a l'espectacle Un plat pla ple de poesia està

Anem tot el grup a la Biblioteca Jaume Fuster a veure un espectacle Un plat pla ple de poesia està. És un recital de poesia per a taula, una poesia que ens entra per les orelles i també pels ulls.
Tenim la gran sort de compartir aquest espectacle amb un grup de nens i nenes de 1r de primaria d'una escola del barri. Aquests perticipen amb l'espactacle: cantan, riguen, etc.

Visita a la Fundació Miró

Anem la Patrícia, la Sílvia i jo a visitar la Fundació Miró, allà ens fem les següents fotos i mirem les diferents obres que ens mostra l'exposició permanent del museu.

Visita a les escoles l'Ateneu Igualadí

El dimarts vaig anar a Igualada a veure la llar d'Infants de la Fundació Privada d'Escoles de l'Ateneu Igualadí acompanyada per la Gemma Carrasco, alumne de tercer d'infantil de la Blanquerna. M'emporto moltes bones imatges de l'escola, dels mestres i sobretot dels nens que vaig estar; 2 anys, 1 any i mesos.
Gràcies Gemma!

Visita el Jardí de Cordes de Cerdanyola del Vallès

El mateix dilluns vam anar al Nature Park de Cerdanyola. I ens ho vam passar molt bé passant pels diferents circuits que hi havia. Primer, els monitors ens van ensenyar com ho haviem de fer un cop estavem penjats a d'alt dels arbres i després ens van ensenyar el circuit exprés pels més petits, l'infantil. Una experiència inmillorable!

Conferència FER DE MESTRE a càrrec d'Eulàlia Bosch

Dilluns vam anar tots els grups d'Infnatil i Primària a l'Auditori de la facultat a escoltar l'Eulàlia Bosch, professora de filosofia i autora del llibre Educació i vida quotidiana.
I jo d'aquesta conferència m'he quedat en lo següent:
- cada vegada que pensem amb la paraula MESTRE ens venen el cap els nens, és a dir, els nens que creixen. I en aquest creixement nosaltres hi intervenim molt.
- Tots fem de MESTRES de tots, el tema és trobar un lloc que sigui el nostre lloc.
- Els nens són la curiositat mateixa. I és en aquesta curiositat com a MESTRES que hi em de treballar. Ningú és tan fort com a respondre la curiositat dels nens, se'ls ha de fer forts davant dels problemes.
- El gran eliat dels MESTRES són les arts, perquè és amb les arts com nosaltres cultivem la curiositat i després els hi enriquim en els nens. Em d'intentar a obrir-los al porta del coneixement.
Com a cloenda va fer servir aquesta frase molt real i que em va fer pensar molt: per ser ensenyat cal volar ser savi, no es pot ser ensenyat de veritat si abans no es vol ser savi.
Gràcies Eulàlia per fer-nos veure l'educació des d'una altra punt de vista.

Lectura amb veu alta

Pau, el detectiu
Aquella nit tot pintava molt bé per als meus plans. La mare tenia guàrdia a l'hospital i no arribria a casa fins l'endemà, a les set del matí. Vaig travessar el replà amb compte i de puntentes. Hi ha un parell de veïns xafarders que s'afanyarien a xerrar-ho a la mare si em sentien.
A fora feia fred, no hi havia ni un núvol al cel. La lluna penjava damunt de la ciutat com un pastís ben rodó. Em vaig felicitar per haver pensat a agafar el jersei gruixut.
Estar-se molta estona a l'aguait és una bona murga. Però estar a l'aguait passant fred... ja seria massa!
Quan vaig arribar a la fira, no hi havia pràcticament ningú. Gairebé les atraccions ja estaven tancades, només hi havia obert un quiosc de begudes, amb un parell de borratxos. Els llums de la fira s'anaven apagant, i de seguida em vaig quedar ben sol.
L'ambient era ple d'olors; ametlles garrapinyades, arengades, pastissets, salsitxes de Frankfurt, mostassa...
Al meu voltant tot em semblava més aviat tètric. Però vaig fer el cor fort i vaig començar a caminar entre les atraccions, amb compte. I, en arribar davant dels cavallets, em vaig amagar darrerae d'una barca d'aquelles de gronxar-se. Des d'allà podia controlar què passava.

Els ordinadors a les aules

La notícia va adreçada a les comarques gironines, ja que jo sóc d'allà.

Una part de les escoles i instituts de les comarques gironines han començat aquest curs a utilitzar sistemàticament, i en el marc d'un pla pilot, les noves tecnologies a les aules, arran d'uns programes de l'Estat i de la Generalitat que tenen com a objectiu que el sistema educatiu es beneficiï dels avantatges que ofereixen la informàtica i internet, com ja ha passat en molts altres sectors de la societat. Altres centres ja fa uns quants anys que estan habituats als ordinadors i les pantalles digitals. Són les primeres passes d'una revolució de dimensions històriques als nostres centres d'ensenyament, perquè obliga a canviar molts hàbits. La transformació, però, genera dubtes, i hi ha qui lamenta que no s'hagi format prou els professors.

A mitjà termini els alumnes de cinquè de primària a quart d'ESO disposaran d'un ordinador portàtil, faran servir un llibre de text electrònic i no pas de paper i totes les aules estaran equipades amb connexions a internet i pissarres digitals (PDI). Aquest és l'objectiu marcat per les administracions espanyola i catalana a l'hora de posar en marxa els plans 2.0 i 1x1, respectivament. La implantació de les noves tecnologies (TIC) al sistema educatiu es farà de mica en mica. De moment, només sis centres de secundària de les comarques gironines s'han apuntat al pla pilot de la Generalitat per aplicar l'1x1: els IES Vicens Vives i Sobrequés, de Girona, el Salvador Espriu i el Vallvera de Salt, l'Escola Pia d'Olot i el SES Joan Triadú de Ribes de Freser, i hi ha disset centres més que apliquen el pla parcialment, segons informa el Departament d'Educació.

Pel.lícula: "Qué tienes debajo del sombrero?"

Impactes, emocions…

Són aquells fets d’una dona amb síndrome de Dawn al Creative Growth Centre.

Les sensacions que sento en veure-la és la pell de gallina i esgarrifances per tot el cos. És una sensació estranya, costa de creure com pot ser tan diferent aquesta persona de nosaltres. I la vida que porta és també diferent a la vida quotidiana de cada un de nosaltres.

Totes aquestes emocions són tristes i a la vegada alegres; per exemple quan intenta comunicar-se amb la gent que treballa amb ella i quan arriba el moment de retrobar-se amb la seva germana. Són moments i situacions que fa la Jody que impacten bastant. Sents pena pel seu aspecte; degradació de la cara, deformació del cos, pell arrugada, etc.

Però, a la vegada es veu una gran força per part de la família (germana bessona i cunyats) que l’ajuda i sobretot suport. Jo, no sabria superar-ho, no podria, seria per mi tenir un buit a la panxa per sempre. El fet de no poder-la veure, no poder divertir-me amb ella, fer-li disfrutar el dia a dia com jo, etc. Em costaria en tots els aspectes fer vida normal.

És curiós i a la vegada sorprenent la gran capacitat que tenen aquesta gent per descobrir coses, nous reptes, és per això que es poden convertir amb grans artistes com en aquest cas la Jody. Són intel·ligents, durs i tenen molta força de voluntat.

Quan s’expressen són com de vidre movent el seu cos amb gran entusiasme. Perquè la Jody a més de tenir el síndrome és sorda i muda. Són com una caixa de sorpreses.

A través de l’art, la Jody expressa la por que té en enfortar-se a la realitat, és treballadora i molt carinyosa amb la gent que l’envolta.